BLOG DIA 2: Divendres 14 de juliol

Divendres 14 de juliol

Festa naciolnal de França: un dia ple d'aventures

A les 6:30 sonen els despertadors, la nit ha estat molt tranquil·la. A les 7:30 arribem al menjador i, sorpresa! No ens hi comptaven, i com que avui està tot tancat no ens han pogut donar d'esmorzar. Busquem un lloc on esmorzar 32 persones un dia de festa a les 8 del mati, i després d'esperar un bus una bona estona arribem tard al taller de la Sanna Valvanne on finalment aprenem cançons molt divertides. A aquesta dona li falta un bull... Ah, i sabeu què? Haviem de portar tantes barbies com nens.

Dinem a tres quarts de 12  un menú de plat i forquilla bastant bo. Durant el temps lliure ens han deixat "sueltos" pel carrer peatonal on  hi ha passat un fet que ens ha sobtat molt: ens hem trobat un sensesostre discutint amb un asiàtic que li havia robat els diners de la plateta. Li ha clavat una empenta i ha marxat. Ens ha impresionat i hem decidit donar-li unes monedes entre tots.

Després d'aquesta aventura hem assajat el concert del SCIC, estàvem esgotats, sobretot les directores. La Rosa ha decidit estirar-se al passadís entre les butaques per dormir una estona. Després hem anat caminant a l'Open Singing, passant per un pont on ens hem fet a primera foto de grup del viatge. Era en una plaça i feia molt sol, però hem après diferents cançons molt divertides. En acabar, hem desfet el camí que havíem fet abans i hem anat cap al lloc del concert per tornar a assajar! Durant l'assaig hem viscut un ensurt, ha entrat un borratxo, drogadicte, malalt mental... I ha començat a caminar entre les cadires, a fer-nos la botifarra i a tirar el mòbil amb força contra el terra.

En acabar l'assaig hem tornat a sopar de pícnic, tan variat com el d'ahir (jajaja).

El conçert ha anat molt bé. Hem cantat l'enfilall i cinc cançons populars hamonitzades a ritme de jazz. Llàstima que no hi havia gaire públic.

Després del concert hem decidit tornar a casa amb una línia de metro diferent que ens ha deixat bastant lluny de l'hotel, hem caminat una hora. Durant aquest trajecte ens hem emportat un bon ensurt: uns brètols han calat foc dins d'un contenidor i l'han posat al mig del carrer. Hem presenciat la persecussió i detenció pe part de la policia. Ens hem espantat una mica però no ha sigut res. Després d'això hem caminat una estona més abans d'arribar a l'hotel. Hem arribat destrossats, ha estat un dia realment molt dur. Són dos quarts d'una i anem a dormir.

Bonne nuit!

Eva, Anna Sala, Anna Pujol i Mireia Puig





Clica aquí per anar a l'àlbum de fotos

Comentaris

  1. Déu n'hi do quin dia! No us heu avorrit...
    A les xarxes hem llegit que el concert va anar molt bé. Moltes felicitats!
    Cuideu-vos molt! ... i cuideu a les directores!

    ResponElimina
  2. El sense sostre, el borratxo i els brètols del foc... Deunido!! 😅

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada